Missatge del Sant Pare per a la Quaresma.

MISSATGE DEL SANT PARE PER A LA QUARESMA 2007

CIUTAT DEL VATICÀ, 13 DE FEBRER DE 2007 (VIS).- Avui ha sortit publicat el Missatge de Benet XVI per a la Quaresma 2007. El text, datat el 21 de novembre de 2006, porta per títol un versicle de l'Evangeli de Sant Joan: "Miraran aquell que han traspassat". A continuació podeu llegir el document íntegre:

"Miraran aquell que han traspassat" (Jo 19,37). Aquest és el tema bíblic que guia aquest any la nostra reflexió quaresmal. La Quaresma és un temps propici per aprendre a romandre amb Maria i Joan, el deixeble predilecte, al costat d'Aquell que a la Creu consuma el sacrifici de la seva vida per a tota la humanitat. Per tant, amb una atenció més viva, dirigim la nostra mirada, en aquest temps de penitència i d'oració, a Crist crucificat que, morint en el Calvari, ens ha revelat plenament l'amor de Déu. A l'encíclica Deus caritas est he tractat amb deteniment el tema de l'amor, destacant les seves dues formes fonamentals: l'àgape i l'eros.

"El terme àgape, que apareix moltes vegades al Nou Testament, indica l'amor oblatiu del qui busca exclusivament el bé de l'altre; la paraula eros denota, en canvi, l'amor del qui desitja posseir allò que li falta i anhela la unió amb l'estimat. L'amor amb què Déu ens embolcalla és sens dubte l’àgape. En efecte, és que potser l’home pot donar a Déu alguna cosa bona que Ell ja no tingui? Tot el que la criatura humana és i té, és un do diví: per tant, és la criatura la que té necessitat de Déu en tot. Però l'amor de Déu és també eros. A l'Antic Testament el Creador de l'univers mostra vers el poble elegit una predilecció que transcendeix tota motivació humana. El profeta Osees expressa aquesta passió divina amb imatges audaces com la de l'amor d'un home per una dona adúltera; Ezequiel, per la seva part, quan parla de la relació de Déu amb el poble d'Israel, no té por d'emprar un llenguatge ardent i apassionat. Aquests textos bíblics indiquen que l'eros forma part del cor de Déu: el Totpoderós espera el "sí" de les seves criatures com un jove espòs el de la seva esposa. Malauradament, des del seu origen la humanitat, seduïda per les mentides del Maligne, s'ha tancat a l'amor de Déu, amb la il•lusió d'una autosuficiència que és impossible. Adam, quan es va replegar en si mateix, es va allunyar de la font de la vida que és Déu mateix, i es va convertir en el primer de "els qui, per temor a la mort, estaven per tota la vida sotmesos a l’esclavitud". De tota manera, Déu no es va donar per vençut, el "no" de l'home va ser com l'empenta decisiva que el va induir a manifestar el seu amor amb tota la seva força redemptora.

"En el misteri de la Creu es revela íntegrament el poder irrefrenable de la misericòrdia del Pare del Cel. Per reconquerir l'amor de la seva criatura, Ell va acceptar pagar un preu molt alt: la sang del seu Fill Unigènit. La mort, que per al primer Adam era signe extrem de solitud i d'impotència, es va transformar d'aquesta manera en l'acte suprem d'amor i de llibertat del nou Adam. Podem llavors afirmar, com Sant Màxim el Confessor, que Crist "va morir, si es pot dir així, divinament, perquè va morir lliurement". A la Creu es manifesta l'eros de Déu per nosaltres. En efecte, eros és - com expressa Pseudo-Dionís Areopagita- aquesta força "que fa que els amants no ho siguin de si mateixos, sinó d'aquells que estimen". Quin "eros boig" és més gran que el que va portar el Fill de Déu a unir-se a nosaltres fins al punt que va sofrir les conseqüències dels nostres delictes com si fossin pròpies?"

"Volguts germans i germanes, mirem Crist traspassat a la Creu! Ell és la revelació més impressionant de l'amor de Déu, un amor en el qual l’eros i l’àgape, lluny de contraposar-se, s'il•luminen mútuament. A la Creu, Déu mateix es fa captaire de l'amor de la seva criatura: Ell té set de l'amor de cadascun de nosaltres. L'apòstol Tomàs va reconèixer Jesús com a "Senyor i Déu" quan va posar la mà a la ferida del seu costat. No és estrany que, entre els sants, molts hagin trobat al Cor de Jesús l'expressió més commovedora d'aquest misteri d'amor. Es podria fins i tot dir que la revelació de l'eros de Déu cap a l'home és, en realitat, l'expressió suprema del seu àgape. En veritat, només l'amor en el qual s'uneixen la donació gratuïta d’un mateix i el desig apassionat de reciprocitat infon un goig tan intens que converteix en lleus fins i tot els sacrificis més durs. Jesús va dir: "I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi". La resposta que el Senyor desitja de nosaltres ardentment és abans que res que acceptem el seu amor i ens deixem atreure per Ell. Acceptar el seu amor, tanmateix, no és suficient. Cal correspondre a aquest amor i després comprometre's a comunicar-lo als altres: Crist "m'atreu cap a ell" per unir-se a mi, perquè aprengui a estimar els germans amb el seu mateix amor.

"Miraran aquell que han traspassat". Mirem amb confiança el costat traspassat de Jesús, del que en va sortir "sang i aigua"! Els Pares de l'Església van considerar aquests elements com a símbols dels sagraments del Baptisme i de l'Eucaristia. Amb l'aigua del Baptisme, gràcies a l'acció de l'Esperit Sant, se’ns revela la intimitat de l'amor trinitari. Durant el camí quaresmal, fent memòria del nostre Baptisme, som exhortats a sortir de nosaltres mateixos per obrir-nos, amb un abandonament confiat, a l'abraçada misericordiosa del Pare. La sang, símbol de l'amor del Bon Pastor, arriba a nosaltres especialment en el misteri eucarístic: "L'Eucaristia ens endinsa en l'acte oblatiu de Jesús... ens impliquem en la dinàmica del seu lliurament". Visquem, doncs, la Quaresma com un temps "eucarístic", en què, acceptant l'amor de Jesús, aprenguem a difondre'l al nostre voltant amb cada gest i paraula. D'aquesta manera, contemplar “el que han traspassat” ens portarà a obrir el cor als altres reconeixent les ferides infligides a la dignitat de l'ésser humà; ens portarà, particularment, a lluitar contra tota forma de menyspreu de la vida i d'explotació de la persona i a alleugerir els drames de solitud i d'abandonament de moltes persones. Que la Quaresma sigui per a tots els cristians una experiència renovada de l'amor de Déu que ens ha estat donat en Crist, amor que per la nostra part cada dia hem de " tornar a donar" al proïsme, en especial al qui sofreix i al necessitat. Només així podrem participar plenament de l'alegria de la Pasqua. Que Maria, la Mare de l'Amor Formós, ens guiï en aquest itinerari quaresmal, camí d'autèntica conversió a l'amor de Crist. A vosaltres, germans i germanes estimats, us desitjo un profitós camí quaresmal i, amb afecte, us envio a tots una especial Benedicció Apostòlica".

Benet XVI