EVA 5- MIENTRAS DUERMES 6

Primer de tot deixem les coses clares: Barcelona es a Catalunya, un lloc que al més de febrer acostuma a fer força fred, fins i tot, a nevar. Los Angeles es a Califòrnia, al costat del oceà Pacífic i a aquesta època del any el temps es força agradable.

És a dir: que no es el mateix una Barcelona a 1 grau positiu a les vuit del vespre que no pas un Los Angeles a uns 18 0 19 graus positius, enteneu la comparació? Això ho dic perquè potser a Los Angeles les actrius, guionistes, directores, productores, etc, etc si que poden anar amb vestits lleugers i escotats, el clima s'ho porta, PERÒ A BARCELONA NO!!!! veure a totes aquelles estupendes dames del cinema tan lleugeretes feia patir!!! donava fred només de veure-les, que si, que uns escots molt macos i tot això, però a aquest pas tot el personal femení del cinema català (i espanyol) s'ens morirà d'una galipàndria galopant, si os plau... escolliu unes altres dates, que a aquest país estimem a les nostres cineastes...

Això es un detall del panorama dels IV PREMIS GAUDÍ, celebrats el passat dilluns dia 6 de febrer, uns premis esperats per uns, menyspreats per altres, ni fu ni fa per altres..., però que voleu que os digui, potser la cerimònia en si no, però la veritat es que son força divertits, molts cops saps segur qui guanyarà (a menys que es posin a cantar els ocells), però malgrat tot es un bon aparador per mostrar el talent i la intel•ligència de la nostra gent de cinema (una proba d'això es que no hi era la Elsa Pataki)

Per altra banda el photocall va quedar força deslluït per culpa d'uns actes de protesta contra les retallades i també contra el cinema, be suposo que era contra el cinema perquè cada cop que membres d'algun equip de rodatge passava era escridassat, fins hi tot s'els va arribar a dir lladres, clar com que no van trobar en Mas doncs es van descarregar amb els primers que van trobar, sense saber qui eren ni que feien., en fi això va portar un cert enrenou i va ser una angúnia per als reporters de televisió i entrevistadors que intentaven fer la seva feina, per sort la cosa no va passar de crits i botzinades, però la veritat va deixar un mal gust de boca veure com menyspreaven una gent que sempre intenta donar el millor de si mateix i molt sovint sense cap mena de reconeixement, em sembla que un dia aniré a insultar els jugadors del barça a les celebracións, si es fa amb el cinema també es pot fer amb el futbol.

En fi, un cop passat el photocaaaaall (allargo la A per allò del GLAMOUR) va tocar la cerimònia en si.

Que dir de les cerimònies dels GAUDÍ?, doncs que son un seguit d'acudits dolentissims dits per uns artistes boníssims, aquest cop li ha tocat el rebre a un molt bon actor i molt bon cantant amb veu de tenor, el valencià Xavi Mira, que va posar tot el seu art (que no es poc) a uns acudits de vergonya aliena, (l'acudit del cavall i en Villaronga per exemple era de flagrant mal gust tirant a gruller) i que va estar acompanyat per una esperpèntica Alba Florejachs, que tot sigui dit feia una certa... cosa, però cosa, eh?.

Va començar amb una versió de la cançó JAZZ HOT del film ViCTOR/VICTÒRIA de Blake Edwards amb uns certs tocs coregràfics de THE PRODUCERS.

La resta de la gala va ser bastant feixuga, i el guió tampoc no va ajudar pas massa, tot i l'esforç de tots plegats, ja siguin ballarins o cantants, però molt sovint no rutllava massa.
El que si rutllava era la intel•ligència de molts dels presents i del premiats i nomès per això ja valia la pena veure la gala.

El discurs que va fer la directora Mireia Ross, guanyadora del GAUDÍ al millor documental per BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI va fer un discurs que era tota una declaració de principis morals i culturals preguntant que serà de la “gran Barcelona” i de la societat en general, mentre es segueixi apostar per el superflu i s'oblidi de la cultura, creient nomès en la especulació per la especulació.

Les grans guanyadores dels GAUDÍ van ser els films MIENTRAS DUERMES i EVA el primer dels films va ser en les categories de millor só, muntatge, guió, actor (Luis Tosar, potser l'actor amb més classe del cinema espanyol), millor director i MILLOR PEL•LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA, EVA per altra banda es va endur premis a la millor direcció artística, millors efectes especials, millor fotografia, millor actor secundari i MILLOR FILM EN LLENGUA CATALANA, per altra banda el film BRUC ( un film bastant lletjot i matusser, tot sigui dit) es va haver de conformar amb tres premis purament tècnics al millor vestuari, maquillatge i perruqueria i direcció de producció, el film CATALUNYA ÚBER ALLES, la aposta políticament correcte del festival en que els catalans tornem a cantar el “mea culpa” es va endur el premi a la millor actriu secundaria que va ser per la gran Viky Peña i KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELOes va haver de conformar amb (que no es poc) el premi a la millor actriu que va ser per la jove Verónica Hechegui, els dos films més arriscats i interessants: OPEN24H de carles Torras i LOS PASOS DOBLES de Isaki Lacuesta, malauradement es van quedar sense res.

Una altra petita gran triomfadora va ser CHICO & RITA dirigida per Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando que es va endur el premi a part del de millor film d'animació també per la millor música de Bebo Valdés.

En fi com sempre una gala per oblidar i uns premis per recordar, sense sorpreses, però també sense massa disgustos, només algun a la entrada i para de comptar, això si l'endema més d'una actriu, directora, tècnica, guionista es va tenir de quedar al llit amb una galipàndria de cal deu.