Es quedava literalment de pasta de cacauet quan llegia la carta en la que el ‘cridaven a files’ , expressió que el jovent no ha tingut ocasió de sentir. Als seus 66 anys s’havia d’incorporar com a ‘tècnic’ a l’exèrcit català. Quan s’incorporava a la seva unitat advertia que els ‘tècnics’ venien a ser uns ‘consultors’ per als oficials i/o responsables de les unitats, que s’havien nomenat a corre cuita, basant-se únicament en el currículum acadèmic; tots els llicenciats eren oficials d’entrada. La sorpresa d’una acció de resistència organitzada havia donat avantatge al exercit català que es desplegava únicament en els límits amb les províncies ‘ espanyoles ‘ , ja que no es temia cap mena d’acció armada des de França,o de qualsevol altres país ‘civilitzat’. Els dies passaven lentament amb constants noticies de trobades entre uns i altres, i entre aquests i aquells, i els de lluny i ... a les casernes tothom tenia els nervis a flor de pell. Els iaioflautes feien notar als ‘Oficials’ que no tenia massa sentit insistir en la formació militar – ja que més enllà de distreure al personal – amb els mitjans i l’armament actual, allò del cos a cos, era impensable, i de fer trinxeres millor ni parlar-ne. Havia passat el mes de juny, i sota l’intensa calor del juliol, els soldats ‘urbanites – ajudaven als pagesos a recollir les collites, el blat ara – si la cosa continuava farien la verema ,... - , tothom pensava però que no tindríem ocasió. Els europeus venien de vacances – com cada any – i en algun cas es mostraven disposar a recolzar activament – amb les armes – la lluita de Catalunya. Alemanya sortosament s’hi va posar al mig, i va fer una proposta sorprenen. Catalunya tindria el mateix tractament que un dels seus Lands, malgrat continuar sota la ‘dependència’ espanyola. L’emprenyamenta dels PP & PSOE, anàlegs i similars va ser antològica !. Els marxava definitivament desprès de 300 anys la gallina dels ous d’or !!!!!! Abans de les vacances d’agost es signava la pau entre Espanya i Catalunya, reconeixent alhora que en matèria econòmica, ens entendrien directament amb Berlin. Alemanya injectava diners per tapar tots els ‘forats’ , i es feia amb el control de totes les entitats de crèdit. El PP treia pit presumint d’haver-nos tret de la crisis econòmica, però a nivell pràctic el control de les targetes de crèdit dels Ministres es feia ara també des de Berlin. Es va reduir el nombre politics quasi en un 90%, i curiosament en poc temps tothom tenia feina.
|