A ningú se li escapa que en temps de crisi i retallades sorgeixen moltes contradiccions entorn les polítiques i els projectes culturals. En aquests dies podem veure de tot, també a l’Anoia: decisió per tirar endavant projectes o, indecisió que finalment comporta aturar i eliminar projectes. Des del meu punt de vista, la diferència entre prendre una decisió o una altra està en creure, per part de qui dirigeix la política cultural en un territori, en les potencialitats de la cultura i sobretot tenir clar un concepte-guia: la funció social de la cultura.

Quins són els elements claus en les polítiques culturals?

• Legitimització del projecte cultural: És necessària la identificació de la societat amb un projecte. Sense legitimització un projecte no funciona, pot ser considerat com un “caprici”. Quan s’elabora un projecte cultural cal preguntar-se al respecte del seu grau de legitimitat social i reflexionar a l’entorn dels mecanismes que estableixen per afavorir la participació ciutadana.
• Ciutadania: Els ciutadans són sempre l’eix central de les polítiques culturals. En el moment de plantejar polítiques i projectes culturals la pregunta a fer és: Com beneficiarà aquesta acció o projecte als ciutadans del territori? Sobre quines dimensions incidirà? (com a mínim caldria centrar-se en: social, cultural, educativa i econòmica…)
• Planificació: Planificar és valorar, és coneixement, és estudi de les realitats, és tenir visió global i transversal del territori i les seves potencialitats. Planificar significa fer un ús coherent dels recursos culturals existents.

En definitiva, l’èxit de les polítiques culturals no està en tenir recursos que explicar/divulgar/difondre. Qui més qui menys té recursos. L’èxit es troba en la capacitat d’analitzar l’entorn i actuar en funció dels coneixements adquirits:

• Entendre que els recursos no són els centre de les polítiques o projectes. L’objectiu bàsic de les polítiques culturals és generar beneficis a un conjunt de ciutadans que creuen que el treball sobre aquests recursos pot esdevenir un factor de desenvolupament.
• Ser conscient que un projecte cultural mai es pot estimar a curt termini. No pels aspectes econòmics (que normalment influeixen de manera determinant), sinó perquè és necessari planificar, anar pas a pas. L’objectiu no és inaugurar un continent amb més o menys contingut. L’objectiu és que continent i contingut treballin totes les dimensions de la societat que els acull i els dóna legitimitat.

Les polítiques culturals han d’anar més enllà dels recursos. El repte està en donar resposta a les qüestions proposades per la pròpia ciutadania, que quan s’identifica amb una sèrie de propostes, espera que aquestes reverteixin sobre ella de manera positiva.

Com ja he comentat a l’inici de l’article, a l’Anoia tenim de tot, propostes molt interessants que treballen els aspectes comentats, i altres sobre els que, com a mínim, caldria una mica més de reflexió. No es tracta aquí de nomenar cap en especial. Però si us proposo que feu un anàlisi del vostre entorn seguint els criteris exposats... Què veieu?

Daniel Gutiérrez Espartero
Consultor en Patrimonio Cultural