Benvolguts seguidors, amics i companys,


Poc a poc ens anem coneixent i aneu descobrint algunes de meves facetes professionals. La més important és la de consultor en patrimoni cultural. Des d’aquest punt de vista, la meva posició es podria resumir amb les següents paraules 
“Activar el patrimoni, dinamitzar el territori“, una estratègia que significa fomentar el patrimoni cultural per a què la seva explotació reverteixi positivament en les comunitats que el sustenten y recolzi el desenvolupament local.

 

No us vull parlar d’això, però si d’un concepte paral·lel, Innovació Social que cerca el mateix objectiu i que vaig descobrir fa un temps a través d’un article, i sobre el que he estat reflexionant últimament. Com podem aplicar aquest concepte des de la governança i amb l’objectiu de dinamitzar els territoris?.

Més enllà de les greus conseqüències socials d’aquesta crisi, l’actual situació també ens està obligant a abandonar els actuals escenaris i proposar nous paradigmes on els ciutadans i la seva col·laboració estan a l’eix dels nous camins a explorar. Des d’aquest punt de vista, la innovació és un assumpte de persones, de valors, de cultura, d’ecosistemes, de cooperació…

Promoure la Innovació Social requereix d’un territori que generi capital social i relacions de confiança entre els seus ciutadans, amb capacitat per atreure i retenir persones i recursos estratègics i que a la vegada fomenti el talent de les persones a partir de la creativitat, la innovació i la societat del coneixement.

Desenvolupar el camí que ens ofereix la Innovació Social és una oportunitat que no podem deixar de passar, un tren que hem d’agafar i potenciar al màxim. A partir de la Innovació Social podem definir nous models de desenvolupament social i econòmic que, des de  la col·laboració ciutadana i la interacció entre el món públic i el privat, cerquin la cohesió social a través de noves maneres de governança i participació col•lectiva que reportin beneficis col•lectius i justícia social.

I potser pensareu que aquest text és pura retòrica o reflexió teòrica que difícilment es pot portar a la pràctica en l’acció política sobre els nostres territoris. Us he de confessar que jo també ho creia… fins que vaig descobrir el següent: 
“Aprobación de bases reguladoras y Convocatoria 2012 del Programa para la Promoción de Gipuzkoa com un Territorio que Emprende“. Realment m’ha semblat una transportació ideal de la filosofia de la Innovació Social al terreny polític. Ho haurem de seguir…

Espero que aquest post sigui del vostre interès.