Fa una mica més d’un any a Masquefa celebràvem la Fira Medieval, i ja en aquells moments molts ciutadans vam entendre que els objectius previstos no s’aconseguirien. A través d’un article publicat en varis mitjans ja es va explicar que és necessari planificació, estratègia, interès pel patrimoni i discurs per dur a terme polítiques de desenvolupament econòmic a partir dels recursos culturals. En aquell article es demanava mirar més enllà. Malauradament, un any més tard continuem havent de mirar més enllà. Hem d’anar més enllà! Si llegiu l’article de l’any passat veureu que allò que es denunciava no ha variat gens. Bé una mica si, de Fira Medieval hem passat a Fira de Sant Eloi, malgrat hi havia molta gent que pensava que estava en la Fira Medieval. I això per què passa? La falta de lideratge polític impedeix proposar un pla d’acció ben detallat que s’inicia amb un pla estratègic i que conté la creació d’un discurs o relat, productes, plans de viabilitat, plans de màrqueting territorial, comunicació… Ja s’ha explicat altres vegades, la dinamització econòmica d’un territori a partir dels seus recursos culturals és fruit d’una estratègia col·laborativa planificada, pensada, treballada i sobretot coherent amb el territori i la seva identitat cultural. Durant la Fira de Sant Eloi també s’ha inaugurat el Centre d’Interpretació de la Fàbrica Rojo. I he de dir que la idea m’agradava molt! La història de la Rojo a Masquefa és tant important que era necessari posar-la en valor i donar-li la importància que es mereix. I sobretot donar visibilitat als veïns que hi treballaren durant anys. Espero que tots hagueu pogut visitar l’espai i és més, us convido a que entreu i en traieu les vostres pròpies conclusions. Les meves les explico a continuació. De nou han situat la cultura al servei de la política i el Centre, ni és Centre ni és d’Interpretació. És un bon espai de memòria, i si s’haguessin quedat amb aquest concepte ho haurien fet molt bé! Però no, han volgut anomenar-lo Centre d’Interpretació, un concepte que li va massa gran, evidencia la nul·la política cultural al nostre poble i el pitjor, el poc valor que li atorguen.Llenço algunes preguntes que espero que algú contesti algun dia:
Quins són, entre d’altres, els elements clau en les polítiques culturals a nivell local?
Si desenvolupem polítiques culturals amb aquests criteris aconseguirem l’èxit, és a dir, no només s’inaugurarà un continent amb més o menys contingut. També aconseguirem que contingut i continent treballin totes les dimensions de la societat que els acull i els dóna legitimitat. Aquesta és la mirada! Espero que aquestes reflexions siguin de vostre interès. Daniel Gutiérrez Espartero |