El fred, la calor, el vent, la neu i el glaç acompanyen els excursionistes a coronar la Roca Corbatera (1163 mts), sostre comarcal del Priorat

Els grup organitzat pel Club Excursionista Anoia i desplaçat a la Serra Major del Montsant per a realitzar el trekking que els portaria a guanyar el punt més altiu de la comarca del Priorat, van poder gaudir i patir diversos estats de la climatologia per aconseguir-ho.

La meteorologia tant canviant dels darrers dies es conjugaren en un fantàstic paisatge a les muntanyes de Prades el mateix dia que el club excursionista masquefí realitzava la seva sortida per assolir el punt més alt de la comarca del Priorat; la Roca Corbatera, de 1163 metres d’altura.

El camí s’iniciava al petit nucli d’Albarca (Aubarca), població d’origen musulmà que actualment alberga gent de cap de setmana, un refugi del Centre Excursionista de Tarragona i un allotjament rural. El grup deixà els cotxes a la mateixa cruïlla que puja cap el nucli urbà situada a la comarcal 242, d’aquesta manera es creuaria el poblet caminat. Arribats al punt anomenat Els Hostalets, s’agafaria el desviament de camins cap a l’esquerra per seguir el GR 174 direcció a la Morera del Montsant. Els caramells formats per les filtracions d’aigua a la roca o pel degoteig d’aquesta sobresortint de la muntanya després de les darreres nevades, afegien un aspecte força bucòlic a l’excursió. Aquest primer tram no suposava cap dificultat pels caminaires al mantenir-se planer i sense cap desnivell destacable, però si que oferia la possibilitat d’aturar-se i observar el fantàstic paisatge que s’obria als seus peus i des de l’inici. Per la plana es divisava la unió de Cornudella amb la Morera del Montsant i Poboleda, ben guardat tot per l’altiu poblet de Siurana amb el seu pantà que l’envolta. Més enllà i sobresortint pel cap de les serres de la Mussara i la del Molló, es divisava el mar.

A l’estona s’arribà al punt que marcaria tant un gir en la direcció del camí com el de la fisonomia de l’excursió, l’ermita de Sant Joan de Codolar. Aquí el grup aprofitaria per fer un mos i agafar forces per a realitzar tot d’una la major part del desnivell total de la ruta i de forma pràcticament vertical. Ben bé 400 metres per arribar al capdamunt de la Serra Major, columna vertebral de la Serra del Montsant. Però per arribar-hi calia salvar tres passos importants; el Grau dels Tres Esglaons. Tres passos equipats a l’estil via ferrata que aportaven diversió i interès a la sortida, algun d’ells amb més o menys complicitat però tots salvables sense gaires complicacions. Arribats a la Serra Major ara només calia coronar el cim. La neu i el vent feien acte de presència durant el darrer tram i en augment al capdamunt del cim. La Roca Corbatera, de 1163 metres d’altura i sostre comarcal del Priorat, es coronava sota un fred punyent i un fort vent que havia transformat la neu de l’ample cim en una pista de patinatge sobre gel. Temps per observar l’impressionant paisatge en els seus 360º, fotografia de grup i cap a baix a cercar un raconet arrecerat on poder dinar.

Ara només faltava tornar per un fàcil sender fins al punt de sortida. Fàcil però perdedor en un tram degut a la neu que amagava els senyals. A l’estona, el grup pujava de nou als cotxes i iniciava la tornada cap a casa, realitzant una parada al Bar Safari de la plaça Major de Prades, el qual resultaria una sorpresa per l’atenció rebuda en un llogaret gens prometedor.

Un gran dia i una gran excursió per a un gran grup. Amb trobada de grans amics i retrobament de nous companys.