1. Acceptar-nos amb joia tal com som.
2. Recordar el que hem rebut per a donar-ne gràcies, i el que ens falta per a reconèixer la nostra feblesa.
3. Acceptar els altres tal com són, començant pels més pròxims: el marit o l'esposa, els germans, els fills, els avis, els veïns, les germanes o els germans de comunitat.
4. Parlar bé dels altres i fer-ho en veu alta.
5. No comparar-me amb els altres, perquè la comparació només ens portarà a l'orgull o al desànim.
6. Viure en la veritat: dir al bé, bé, i al mal, mal.
7. Resoldre els conflictes no amb la força, sinó amb el diàleg; sense aixecar la veu, sense que la conversa es converteixi en un monòleg per part meva.
8. En el diàleg, començar pel que ens uneix; després passar al que ens separa.
9. Prendre la iniciativa del diàleg i tractar de reconciliar-me com més aviat millor: "Que no es pongui el sol sobre la ira".
10. Creure fermament que "perdonar" val més que no pas "tenir raó".