La Flama del Canigó va ser rebuda a Masquefa al so de tabals per acabar encenent les fogueres i aplegant un bon nombre de vilatans al sopar organitzat per la Colla de Diables.

Una vegada més la Flama del Canigó arribà puntualment a Masquefa de la mà del Club Excursionista Anoia una vegada regenerada la nit abans al cim d’aquesta mítica muntanya.

El club masquefí participa des de la seva fundació l’any 2001 a l’acte de regeneració d’aquest Foc  que es celebra a les dotze de la nit de cada 22 de juny a la pica del Canigó, a 2784 metres d’alçada  i situat entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir.

L’expedició Masquefa al Canigó 2014 partí del seu local diumenge a les 10h amb destí Prada de Conflent per encarar la llarga pista que els duria fins al refugi de Cortalets, punt de trobada dels centenars de persones que vingudes d’innumerables indrets no es volen perdre aquest esdeveniment. Una vegada arribats a aquest meravellós paratge, el grup dinà i plantar les tendes on pernoctarien una vegada baixats del cim. Tot i els núvols baixos i una boira humida que apareixia intermitentment, la climatologia per aquella nit es presentava calmada. Damunt els cinc excursionistes s’alçava el Canigó amb algunes que altres restes de neu.

A les 17:30h, tres fanals amb el Foc regenerat l’any anterior i guardat a la casa pairal del Castellet de Perpinyà arribaren a Cortalets de la mà de tres excursionistes pertanyents al Cercle de Jeunes (Cercle de Joves) de la mateixa ciutat. Allà, s’encengué un quart fanal i es lliurà al guarda del refugi perquè el guardés i el vetllés mentre el portat pels excursionistes fos regenerat al cim. L’acte va cloure amb el cant de Els Segadors.

A quarts de vuit del vespre, l’expedició masquefina inicià el camí de pujada al cim el qual es va cobrir en dues hores molt tranquil·les. Arribats ja al punt més alt del massís, es realitzaren les tradicionals fotografies sota la ferma creu metàl·lica que corona aquest cim i que resta quasi tapada amb els farcells de branques que la gent d’arreu havia estat portant durant els darrers dies i que signifiquen la unió dels pobles de parla catalana. Els membres del Club Excursionista Anoia hi dipositaren tres farcells de sarments de les vinyes masquefines que ajudarien a fer pila per la foguera que s’hauria de cremar a la nit següent. Tot i els núvols llunyans, el sol es deixà veure en el darrer moment creant un moment fantàstic per les desenes d’excursionistes arribats ja al cim. Ara calia posar-se roba eixuta i abrigar-se bé per a esperar a les dotze de la nit, on el Foc tornaria a temperar el fred d’alguns i el cor de tots.

Mentre la gent anava arribant i anava omplint la llargaruda pica, es saludava amb tothom encara que no es conegués. Gent vinguda del País Valencià, de les terres de l’Ebre, d’Aragó, de les Balears, de la Plana de Lleida, de la capital, i justament asseguts al costat dels masquefins gent de Sant Esteve Sesrovires!

La Flama arribà al cim una hora abans de les dotze, i de nou de la mà dels tres membres del Cercle de Jeunes. Tant ells com els companys de la mateixa entitat que dirigirien l’acte conjuntament amb els membres de l’Associació Flama del Canigó d’Igualada, codirectors d’aquest en tota l’organització entorn a aquesta tradició i en el que el Club Excursionista Anoia hi forma part, agafaren posició i, a les dotze en punt, s’iniciaren els parlaments previs a la regeneració i la lectura del Missatge de la Flama del Canigó 2014, aquest any realitzat pel periodista Carles Capdevila i que podeu trobar adjunt a aquesta notícia. El fred a dalt el cim va ser molt suportable en comparació als anys anteriors.

El Foc regenerat l’any anterior i que crema des de fa més de cinquanta anys sense apagar-se tornà a regenerar-se. El cant de Els Segadors de nou tancà l’acte. La gent aplegada allà s’anà apropant al Foc per encendre els seus fanals al mateix temps que s’acomiadaven uns i altres per la coneixença creada durant aquelles poques hores. Com cada any, el grup masquefí es retrobà amb algun antic company.  De nou al camí però de baixada, una llarguíssima serp de llum descendia embadalint qui la mirava i competia amb un cel estelat immens. De sobte, la caiguda d’un dels companys de l’Associació Flama del Canigó d’Igualada amargà la baixada fins al campament. El Club Excursionista Anoia vol aprofitar aquesta crònica per desitjar una prompta recuperació al company igualadí.

Un got de llet amb cacau i unes galetes posaven als excursionistes dins els sacs de dormir a tres quarts de tres de la matinada.

El sol tornà a despuntar a les sis del matí i poc a poc els membres de l’expedició masquefina sortiren del seu cau. Esmorzar, recollida de tendes i material, foto sota el Canigó i inici de la tornada a Masquefa.

Mentre, els Pixafocs i Cagaspurnes, Colla de Diables de Masquefa, ultimaven els preparatius per la rebuda de la Flama del Canigó a la Vila. La colla infantil dels diables i el grup de tabalers farien una rebuda amb tots els honors al cotxe portador del Foc. Aquest any extraordinàriament o, potser, en motiu d’un inici de relació entre entitats, diables i excursionistes juntament amb la Penya Ciclista de Masquefa s’havien unit per treballar plegats en un projecte comú, la cultura dels Països Catalans, i la portada de la Flama del Canigó ha estat el motiu per aconseguir-ho. Un any més la Penya Ciclista seria la portadora del Foc des de La Beguda Alta fins a Masquefa i promocionaria una bicicletada popular que els acompanyés. La Colla de Diables s’encarregaria del muntatge general de la infraestructura, de la cremada de carretilles per part de la seva colla infantil i de la Tabalada, així com de l’organització d’un sopar popular. També confeccionaren una samarreta commemorativa d’aquesta unió entre entitats. Totes aquestes activitats s’afegirien en el programa habitual del Club Excursionista Anoia, promotor i organitzador de la baixada i dels actes de la Flama a Masquefa.

Sobre el previst, la Flama del Canigó entrava a Masquefa a les set de la tarda del dilluns dia 23. Mentre el seguici de la Flama, format pels cotxes de la Policia Local, de Protecció Civil i el de l’expedició, els ciclistes de la Penya i els afegits popularment, pels carrers de la Vila es podien escoltar tant crits d’ànim com alguns insults d’aquells que, segur, ignoren els costums i les tradicions d’allà on viuen.  Per fi, La Flama del Canigó, Foc representatiu de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes, feia entrada al solar situat on l’avinguda Catalunya es creuada pel carrer Santa Clara. El so eixordador dels tabals animaven la festa quan els ciclistes feien el relleu del Foc als diables perquè aquests efectuessin l’encesa del pebeter. A continuació Jordi Sangrà, president del Club Excursionista Anoia, efectuà el parlament com a entitat organitzadora en el qual explica el significat de la Flama pel poble català i en el que convidà a la resta de pobles a que tinguessin la seva pròpia Flama per no deixar-se perdre les seves pròpies tradicions en el seu propi territori natural. Insistí un any més en que el possible odi que pugui existir entre diferents pobles no és fruit de la convivència entre les persones si no dels enganys i les manipulacions polítiques. Sangrà també informà de que aquest any havia estat el primer en que la Flama havia baixat integrament a peu des del cim del Canigó fins a la Ciutat d’Igualada gràcies al disseny i creació d’una dificultosa ruta que salvava un complicat pas en el seu primer tram. Per acomiadar-se, el president del CEA tornà a fer una crida en defensa de les llengües i cultures d’arreu reivindicant la catalana com a fet principal. L’alcalde de la Vila de Masquefa, el Sr. Xavier Boquete, va continuar fent la lectura del Missatge de la Flama del Canigó 2014 llegit la nit abans a dalt del cim. Per acabar l’apartat dels parlaments, David Villagrasa dels Pixafocs i Cagaspurnes, Colla de Diables de Masquefa faria lectura del seu propi parlament com a acte extraordinari.

Seguidament es cridaria als diferents representants dels cossos de seguretat, entitats i ens col·laboradores en la campanya de Sant Joan 2014 a Masquefa així com als diversos representants de les fogueres organitzades a la Vila per a lliurar-los a tots ells el Foc de la cultura, la llengua i les tradicions catalanes. El Club Excursionista Anoia va fer un esment especial a la Colla de Diables de Masquefa a qui va lliurar un present per commemorar el proper vintè aniversari de la Colla.

Per la nit i amb una exitosa assistència de participants i veïns que s’hi van apropar, el sopar popular va posar punt final a la festa on l’encesa de la foguera enclavada en el mateix punt on es realitzava l’activitat tornava a tancar en cercle i la finalitat de la Flama del Canigó. A la mateixa hora, al mateix instant, centenars de fogueres cremaven arreu dels Països Catalans, representant d’aquesta manera el foc del cor de tots els que es senten catalans bategant al mateix ritme. Un foc, un sentiment, que no s’ha d’apagar mai.

A la mateixa hora, al mateix instant, a dalt del cim del Canigó cremaven tots aquells farcells de branques portades d’arreu dels Països Catalans que s’unien allà per a formar un sol cor. En aquella foguera també cremaven els farcells de sarments de Masquefa pujats pel Club Excursionista Anoia.