Els quatre anys de dura oposició practicats pel partit Popular en el Parlament i en el carrer, deixa sol al sector més ranci i conservador de la dreta espanyola per a presentar-se a les eleccions generals del pròxim mes de març en les pitjors condicions possibles.
El discurs fatídic de tot està malament, les contínues critiques destructives, l'Espanya que mai es va trencar, la ruptura de la unitat dels demòcrates front el terrorisme, explicar la inexplicable dolenta situació econòmica, el boicot als productes catalans, ha acabat per produir l'abandó de les persones més moderades del partit, Rodrigo Rato, Jaume Matas, Josep Piqué, i ara Ruiz Gallardón. L'ombra de l'extingida UCD, planeja sobre el cap dels populars.
Jo em quedo amb l'altra imatge. L'altra cara de la moneda, la que ens ofereix el president Zapatero, el rostre de l'Espanya il·lusionada amb el seu futur, compromesa amb el progrés i la pau, l'Espanya de la mirada positiva, com Carme Chacón a Catalunya que ens ofereix la mirada optimista, que fuig de la desafecció, del victimisme i de la derrota. Aquesta és la meva Catalunya.
Antonio Soler López |
Abril
