Una nit vaig somiar que estava caminant per la platja amb el Senyor. En el cel van aparèixer com llampecs algunes escenes de la meva vida. A cada escena em vaig adonar que a la sorra hi havia quatre petjades, unes eren les meves, i les altres, les del Senyor. Després de contemplar la darrera escena, em vaig girar i vaig veure bé totes les petjades que hi havia a la sorra. Em va cridar l'atenció, però, que més d'un cop, només es veien un parell de petjades, i no quatre, a la sorra. També em vaig adonar que això passava sempre en els moments en què més trist i enfonsat m'havia sentit. Vaig quedar encaparrat, i li vaig fer al Senyor aquesta pregunta:- Senyor, vos em vau dir que si em decidia a seguir-vos, faríeu amb mi tot el camí; però m'he adonat que en els moments més difícils de la vida, només hi ha dues petjades a la platja. No entenc per què m'heu deixat sol quan més us necessitava. El Senyor em respongué:- Fill meu, tu saps prou com t'estimo i que mai no t'abandonaré. És cert, en els moments de prova i sofriment només hi ha un parell de petjades: Són les meves, perquè llavors Jo et porto a coll.

Anthony de Mello.