(fragment de la carta, la trobareu completa a www.bisbatsantfeliu.org)
Estimats diocesans.
Des de fa uns mesos seguim amb profunda preocupació la marxa de l’economia i dels seus efectes en la vida de la societat, de les famílies i de les persones. Ha estat una preocupació, que cada cop ha anat refermant-nos en la necessitat de dir una paraula en nom de la nostra Església diocesana, per als fidels i per a tothom que vulgui escoltar.
A hores d’ara no cal fer una descripció massa extensa dels efectes de la crisi econòmica. Els tenim ben a prop, amb les seves manifestacions més punyents: el continu augment dels acomiadaments i de l’atur, el tancament d’empreses, les famílies que tenen dificultats per cobrir les necessitats més vitals, la precarietat laboral... Davant aquesta situació la nostra consciència cristiana no pot restar indiferent, en tant que constitueix un profund sofriment humà, i demana una interpretació i un compromís moral des de la fe. Després d’haver escoltat veus autoritzades de cristians inserits en el món laboral i econòmic, aprofitant diferents informes sobre el cas, i amb la voluntat de fer un discerniment a la llum de l’Evangeli, creiem poder oferir-vos les següents consideracions.
Les causes de la crisi les podem trobar, tant en el camp pròpiament econòmic i tècnic, com en l’àmbit de la conducta humana responsable, sigui política, sigui individual o personal. L’Església no té altra paraula més que el missatge moral evangèlic aplicat a les qüestions socials, és a dir, el que coneixem per “Doctrina Social de l’Església”. Per això, si parla sobre la crisi, no serà perquè tingui una solució tècnica, sinó perquè la crisi és també un fet moral, doncs ha estat provocada per conductes humanes lliures i, per tant, moralment responsables.
Una visió cristiana de la situació demana aplicar alguns principis fonamentals de la Doctrina Social de l’Església:
Potser que la crisi sigui deguda directament a allò que Joan Pau II anomenava “mecanismes econòmics, financers i socials injusts”, o fins i tot “estructures de pecat” (Sollicitudo rei socialis, 16. 36-37, 39). Però també hem de reconèixer que aquests mecanismes i estructures són obra nostra i, per altra banda, que no hi ha cap sistema, que pugui garantir la plena justícia, sinó és comptant amb la conducta moral justa i responsable. És per això que tothom, cadascú en el seu àmbit, s’ha de sentir implicat en la crisi.
En aquest sentit, cal reconèixer que una causa pregona de la crisi ha estat la recerca en la activitat econòmica i financera d’un benefici injust i radicalment abusiu, que mereix la denúncia moral, ateses les seves conseqüències socials: “Tots el qui en el comerç o en el finançament fan servir pràctiques d’usura que provoquen la fam i la mort dels seus germans en humanitat, cometen indirectament un homicidi, que els és imputable” (Catecisme de l’Església Catòlica, 2269).
És per això que, tant les causes com el remei de la crisi econòmica afecten a àmbits profundament humans on l’ètica juga un paper imprescindible, com ara l’educació, la convivència social, la cultura o la política. Els creients hem après de la Paraula de Déu que la inversió en justícia, honradesa, veritat, treball, creativitat humana, respecte, drets, fidelitat... és la inversió més rendible.
I encara avui, respirant l’ambient del Nadal, cal recordar una altra virtut absolutament necessària, que no demana altre endeutament que el de amb un mateix: la solidaritat amb els més pobres. Tot i les dificultats econòmiques que tots patim, més que mai hem de ser solidaris amb els qui encara tenen menys recursos. Hem d’agrair el que avui està ja fent-se des de Càritas i altres organismes que actuen a prop dels més necessitats. Volem reproduir allò que ens recomana Jesús a l’Evangeli: “Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25, 40). L’Església ha de mostrar el seu rostre més compassiu a prop dels pares de família que han perdut la feina, que tenen dificultats per posar un plat a taula pels seus fills, els que veuen el futur pròxim amb dificultat.
Que el Déu fet home, pobre nascut en la pobresa, us beneeixi amb l’abundor de la seva justícia i de la seva misericòrdia.
Sant Feliu de Llobregat, 6 de desembre de 2008.
Agustí Cortés Soriano Bisbe de Sant Feliu de Llobregat.