També a l’inici d’aquest nou any vull fer arribar a tothom el meu desig de pau els invitar, amb aquest missatge, a reflexionar sobre el tema: Combatre la pobresa, construir la pau. Ja el meu venerat predecessor Joan Pau II, en el Missatge per la Jornada Mundial de la pau del 1993, havia subratllat les repercussions negatives que la situació de pobresa de poblacions senceres acaba tenint sobre la pau. De fet, la pobresa figura sovint entre els factors que afavoreixen o agreugen els conflictes, àdhuc armats. Al seu torn, aquests últims nodreixen tràgiques situacions de pobresa. «Es consolida... i esdevé cada vegada més greu al món –escrivia Joan Pau II– una altra amenaça greu per la pau: moltes persones, fins i tot poblacions senceres, viuen avui en condicions d’extrema pobresa. La disparitat entre rics i pobres s’ha fet més evident, també en les nacions econòmicament més desenvolupades. Es tracta d’un problema que s'imposa a la consciència de la humanitat, ja que les condicions en què viu un gran nombre de persones són tal que ofenen la dignitat pel fet de néixer i que, en conseqüència, comprometen el progrés autèntic i harmònic de la comunitat mundial »
En aquest context, combatre la pobresa implica una consideració atenta del fenomen complex de la globalització. Aquesta consideració és important ja des del punt de vista metodològic, perquè suggereix utilitzar el fruit de les recerques que duen a terme els economistes i els sociòlegs sobre tants aspectes de la pobresa. La crida a la globalització hauria de revestir, però, també un significat espiritual i moral, que demanés d’esguardar els pobres en la consciència prospectiva que tots som partícips d’un únic projecte diví, el de la vocació a constituir una única família en la qual tothom –individus, pobles i nacions– regulin els seus comportaments d’acord amb els principis de fraternitat i de responsabilitat.
Situar els pobres al primer lloc comporta, en fi, que es reservi un espai adequat per a una lògica econòmica correcta per part dels agents del mercat internacional, a una lògica política correcta per part dels agents institucionals i a una lògica participativa correcta capaç de valorar la societat civil local i internacional. Els mateixos organismes internacionals reconeixen avui la preciositat i l’avantatge de les iniciatives econòmiques de la societat civil o de les administracions locals per a la promoció de l’ajuda i de la inclusió a la societat d’aquells segments de la població que sovint es troben sota el llindar de la pobresa extrema i als quals alhora difícilment els arriben les ajudes oficials. La història del desenvolupament econòmic del segle XX ensenya que les bones polítiques de desenvolupament depenen de la responsabilitat dels homes i de la creació de sinergias positives entre els mercats, la societat civil i els estats. En particular, la societat civil assumeix un rol crucial en qualsevol procés de desenvolupament, atès que el desenvolupament és essencialment un fenomen cultural i la cultura neix i es desenvolupa en l’àmbit civil
Com va afirmar el meu venerat predecessor Joan Pau II, la globalització «es presenta amb una marcada característica d’ambivalència» i, per tant, és governada amb una saviesa prudent. S’inclou en aquesta forma de saviesa el fet de tenir primerament en compte les exigències dels pobres de la terra, superant l’escàndol de la desproporció existent entre els problemes de la pobresa i les mesures que els homes predisposen per afrontar-les. La desproporció és tant d’ordre cultural i polític, com espiritual i moral. Sovint hom s’atura en les causes superficials i instrumentals de la pobresa, sense arribar a les que es troben al cor humà, com l'avidesa i la curtedat de mires. Els problemes del desenvolupament, de les ajudes i de la cooperació internacional s’afronten potser sense una autèntica implicació de les persones, sinó com a qüestions tècniques, que s’exhaureixen en la predisposició d’estructures, en la implantació d’acords tarifaris, en l’assignació de finançaments anònims. La lluita contra la pobresa necessita, en canvi, d’homes i dones que visquin amb profunditat la fraternitat i siguin capaços d’acompanyar persones, famílies i comunitats en a la cerca d’un autèntic desenvolupament humà.
Fragment del Missatge per cap d’any de Benet XVI.

El podeu trobar sencer en aquest arxiu. Missatge_del_Papa_per_a_la_jornada_mundial_de_la_p.pdf