Un bivac a la Cova de l’Arcada de Montserrat torna a unir al Club Excursionista Anoia i a l’Associació ALMA en una activitat molt especial i inoblidable.
Dormir sota les estrelles i al mig de la natura més salvatge és aquell fet que anhela tothom quan cerca la pau i la tranquil·litat. Si en aquest plat tant saborós se li afegeix un grup de vint persones fantàstiques i un grapadet de bon rotllo, podríem dir que hem gaudit d’un menú inigualable en el millor restaurant del món i del que guardarem el millor record d’aquell dia.
Així s’expressen els representants del Club Excursionista Anoia a la sortida del passat cap de setmana organitzada per aquesta mateixa entitat a l’hora de fer la corresponent valoració.
Tot i que les dues entitats masquefines ja s’havien trobat el cap de setmana del 30 d’abril i 1 de maig organitzant conjuntament el programa disCAPACITATS A LA MUNTANYA, aquesta vegada l’organització corria a càrrec del grup excursionista i en benefici d’ALMA, ja que la quota de participació a aquesta sortida anava dirigida integrament en benefici a aquesta associació.
L’aventura per a uns i l’experiència per a uns altres començaria a partir de les sis de la tarda del dissabte, partint en cotxes particulars des de la seu excursionista fins més enllà de El Bruc, concretament a la Plana Llarga, per damunt de Can Rovira i just a l’inici del Serrat de les Arnes.
Un camí plàcid i amb una vegetació exageradament crescuda en alguns trams del camí afegien diversitat a l’excursió. També ho va fer un proper encontre amb un exemplar fantàstic de cabra salvatge (capra pyrenaica) clarament espantadís pels crits d’alguns nens. Aquella exuberant vegetació provocar un petit desviament dels caminaires just en arribar a la Roca del Tambor i els enfilà en direcció a la Cova del Cabrit. L’organització rectificà ràpidament el petit equivoc recuperant el camí correcte i arribant a l’esgotada Font d’en Xebret. Des d’aquí només calia ascendir per un corriol lleugerament pronunciat i per on es guanyaria l’esperada Cova de l’Arcada, objectiu de l’excursió i indret on es pernoctaria fins l’endemà.
En no res, tot el grup havia ja triat el lloc on col·locar la màrfega i el sac; uns situats justament sota el baix sostre format per la mateixa roca, altres prop el camí i uns altres al capdamunt de la cova. La qüestió era que tothom gaudís al màxim d’aquella nit.
Amb la cuina també organitzada arribà l’hora de sopar. Aquest va ser el moment triat perquè Jordi Sangrà, president del Club Excursionista Anoia, lliurés un obsequi a Xavier Francès, president d’ALMA, com a mostra d’amistat i compromís entre ambdues entitats. Abans de posar-se al sac per dormir, una gran estona de xerrades, jocs amb els llums de les llanternes, riures, cafès, infusions, carquinyolis i Mistela........... i una mica de música d’estiu.
El silenci i la foscor s’apoderà dels excursionistes, i només alguns no es podien resistir a expressar-se obertament amb algun que altre “tinc poooor!”.
Poc a poc la claror del nou dia treia el cap acompanyat d’un estrident cant d’ocells. Aquella música ressonava per l’impressionant i herbat Torrent del Tambor transformant-lo en una mena de selva salvatge. Quasi bé tothom ja estava despert però ningú no s’atrevia a sortir del sac i trencar aquell moment tant encisador del que s’estava gaudint en plena natura.
A l’estona s’aixecava el campament i de nou el cafè, el cacau i les galetes convidaven a la tertúlia final abans de marxar.
Tornada tranquil·la, foto de grup abans de prendre l’autovia de camí a Masquefa i fi de festa al Restaurant La Llar del Bruc, on alguns no es van poder estar d’endrapar-se un d’aquells esmorzars de forquilla tant típics d’aquest llogaret.
De ben segur que el Club Excursionista Anoia i l’Associació ALMA han iniciat un camí de col·laboració difícil d’aturar. Sens dubte, les dues activitats en les que han col·laborat han estat ben singulars. Esperem que ben aviat ens sorprenguin amb alguna altra curiosa excursió.
