Grup Emmanuel Mounier de Masquefa

Cercador
Pàgina principal >> Qui era Emanuel Mounier?
Contacte
EMMANUEL MOUNIER (1905-1955)
 
 
Nascut a Grenoble (França) el 1905, té una trajectòria influïda pel poeta Charles Péguy i pels intel·lectuals catòlics inquiets de la seva època. Funda la revista Esprit el 1932 per aportar una crítica profunda a totes les qüestions polítiques, socials i educatives. Col·laborador de la resistència francesa davant la invasió nazi,, és jutjat el 1941. Mort el 1955.
 
Mounier s’encara amb les crisis socials, morals i polítiques a partir del "personalisme cristià". La seva actitud fou d'un veritable revolucionari a partir de I'Evangeli. S’oposà a totes les formes de despersonalització, de conservadorisme reaccionari i de la pseudorevolució feixista. Per a ell, el Crisiianisme es una doctrina de renovació de l'interior de l'home; però, a la vegada, és el ferment d'una renovació social.
 
És interessant la distinció que fa entre persona i individu. L’indívidu és tancament en allò que és singular, negació de transcendència, manca d'obertura de la persona. En canvi, la persona és tot el contrari. Mounier retrata I'heroi de I'individualisme en l'avar burgès, mentre que troba I'ideal personalista en el sant que viu la vida interior i alhora dóna testimoni actuant per la caritat.
 
La persona es realitza en la historia a través de les següents dimensions:
 
- L’encarnació: és la presència cornpromesa en la història, en els esdeveniments, transformant les situacions d'alienació.
 
- La vocació: hi ha en la persona un moviment de concentració sobre si mateixa i d exteriorització. L’acció i el cornpromís s'han de nodrir i alimentar de la riquesa creativa de I'interior personal.'.
 
- La comunicació: la persona no es realitza plenament si no es comunica. Ha de sortir d'ella mateixa, corprendre, assumir el destí de l'altre, donar i ser fidel.
 
- La comunitat: és on la persona troba la seva realització plena. Mounier posa el "nosaltres" per sobre el "jo-tu". Proposa I'ideal utòpic de la comunitat "persona de persones".
 
La transcendència: hi ha una doble transcendència, la de la persona sobre la naturalesa i la de la persona sobre ella mateixa. L’home és un moviment per anar sempre més lluny, orientat pels valors. 1 tots els valors es reuneixen en la persona suprema, Déu.
 
A continuació podeu lleguir dos textos d'Emmanuel Mounier (Manifest al servei del personalisme)
 
"Una persona és un ésser espiritual constituït com a tal per una forma de subsistència i d’independència en el seu ésser; manté aquesta subsistència mitjançant la seva adhesió a una jerarquia de valors lliurement adoptats, assimilats i viscuts en un compromís responsable i en una constant conversió; unifica així tota la seva activitat en la llibertat i desenvolupa, de més a més, a través dels impulsos d'actes creadors, la singularitat de la seva vocació."
 
"El personalisme afegeix una afirmació de valor, un acte de fe: l'afirmació de valor absolut de la persona humana... La persona és un absolut respecte de qualsevol altre realitat material o social i de qualsevol altra persona humana. Mai no pot ser considerada com a part d'un tot: família, classe, Estat, nació, humanitat. Cap altra persona i, amb més raó, cap col·lectivitat, cap organisme, no poden utilitzar-la legítimament com un mitjà. Déu mateix, en la doctrina cristiana, respecta la seva llibertat."
 
  
 
 

Juny2024

DlDmDcDjDvDsDg
27282930310102
03040506070809
10111213141516
17181920212223
24252627282930





  Un producte de:

 www.atotarreu.com

  Col.labora:

www.masquefa.cat