| exemples_d_altres_projectes_en_altres_comunitats.pdf
324.CAT. 21.06.12
ENSENYAMENT OBRE LA PORTA A LA JORNADA INTENSIVA EN L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
El Departament d'Ensenyament accepta provar l'ús de la jornada intensiva a l'Educacio Primària. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, a partir del proper mes de setembre, sis escoles concentraran les classes al matí en un projecte pilot com el que han dut a terme diversos instituts durant aquest curs.
Aquestes sis escoles tenen en comú que han demanat jornada intensiva amb el consens de les famílies, tot i que els projectes no són exactament iguals. Les escoles participants són dels municipis de Castell-Platja d'Aro, Esclanyà, Vallòbrega i el Papiol. Els centres de les comarques de Girona són tots de localitats costaneres, de manera que el projecte va lligat als horaris de treball de les famílies, mentre que l'escola Pau Vila del Papiol és un centre amb un projecte pedagògic molt singular.
La directora general d'Educació Infantil i Primària, Alba Espot, aclareix que només es tracta d'una prova i que la intenció del departament és mantenir l'horari partit a Primària. Espot, però, matisa que el departament vol "tenir grups de mostra per anar veient contrast amb el que fem, treure conclusions i comparar".
Aquest curs, sis instituts han iniciat un pla pilot d'horari intensiu. De cara al curs vinent, un total de 400 centres de Secundària han demanat fer aquest horari. La conselleria ha d'anunciar aquesta mateixa setmana si els autoritza o no a concentrar les classes al matí.
inici
Amb el patrocini de la
RECULL DE PREMSA –EDUCACIÓ- DIJOUS 21 DE JUNY DE 2012
EL PUNT AVUI. 21.06.12
EDUCACIÓ PROVA EN SIS ESCOLES DE PRIMÀRIA UN HORARI INTENSIU
Els centres faran només horari de matí en una prova pilot de tres anys
Les escoles ho han demanat
Sis escoles dels municipis del Papiol (Baix Llobregat), Platja d'Aro, Esclanyà i Vall-llobrega (Baix Empordà) participaran a partir del curs vinent en una prova pilot de tres anys de durada per avaluar el funcionament de la jornada intensiva a l'educació primària. Així, els alumnes de les sis escoles afectades cursaran les 25 hores lectives en horari de matí, i disposaran d'altres activitats a la tarda. El Departament d'Ensenyament continua defensant la jornada partida en aquesta etapa educativa però tira endavant la prova pilot a petició dels pares i mares d'aquests municipis, que havien sol·licitat el canvi d'horaris.
Un cop passat el període de prova, durant el qual es farà un seguiment de la mesura, es podrà avaluar el sistema i comprovar les seves conseqüències. Des del Departament d'Ensenyament, però, es va assegurar ahir que en cap cas s'està plantejant la implantació generalitzada d'aquesta mesura, sinó que es continuarà defensant l'horari partit durant aquesta etapa educativa.
La implantació de la jornada intensiva a primària segueix un ritme més lent que a secundària. En aquest nivell, dels 586 instituts que hi ha a Catalunya, 400 han sol·licitat fer jornada intensiva, i Ensenyament ha d'aprovar la petició en les pròximes setmanes.
La sisena hora al TC
D'altra banda, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) va anunciar ahir que presentarà al Tribunal Constitucional un recurs d'empara pel bloqueig de la iniciativa legislativa popular que demana l'establiment de la sisena hora a l'escola.
Tot i haver recollit 20.000 signatures més de les necessàries per donar tràmit a la iniciativa legal, aquesta ha estat bloquejada per la mesa del Parlament.
PLA PIONER PER COMPACTAR HORARIS A PRIMÀRIA
És una prova pilot de tres anys en què hi participaran les escoles de Castell-Platja d'Aro, Esclanyà i Vall-llobrega
Cinc escoles de les comarques gironines participaran a partir del curs vinent en un pla pilot de compactació horària a primària. Seran els tres CEIP de Castell-Platja d'Aro i els centres d'Esclanyà i de Vall-llobrega, als quals se sumarà també un centre del Papiol a àmbit català. El Departament d'Ensenyament va comunicar ahir als centres escollits que havia acceptat la proposta de fer jornada intensiva, que en tots els casos té el suport de tota la comunitat educativa de cada centre i que van ser presentades per les mateixes associacions de pares i mares.
El pla durarà tres anys, i segons el director dels serveis territorials d'Ensenyament, Albert Bayot, s'inclou en les possibilitats que obre la llei per avançar en experiències horàries que fomentin la vessant pedagògica i la conciliació de la vida familiar. Ensenyament ha insistit, però, que es tracta d'una prova pilot, i que en tots els casos en què s'ha aprovat té un projecte pedagògic que justifica la jornada intensiva. De fet, es crearà en cada cas una comissió de seguiment per analitzar els resultats i l'evolució del pla: “La millora dels resultats acadèmics serà un dels principals elements que s'analitzaran”, afirma Bayot.
No hi haurà més centres
Bayot també ha tancat la porta al fet que el curs vinent s'hi afegeixin més centres que puguin demanar també la compactació de jornada. De fet, s'insisteix que el departament defensa la jornada partida a primària. En tot cas, i segons com funcionin aquests casos, Bayot no descarta ampliar la prova a més centres a partir del curs 2013-14. Les condicions seran, però, que hi hagi consens de tota la comunitat educativa, i que els projectes els presentin les mateixes AMPA.
A més, són aquestes mateixes associacions les que s'encarreguen després –amb el suport del centre i de l'Ajuntament– d'organitzar activitats extraescolars, i també es mantindrà el servei de menjador. Cada escola decidirà l'horari de començar i d'acabar les cinc hores lectives diàries, així com també les hores d'esbarjo o els serveis de menjador i d'activitats extraescolars.
En tot cas, en cada centre els motius que han portat a decidir la jornada intensiva són diferents. Entre aquests, hi ha el d'evitar els desplaçaments al migdia dels pares, o bé arribar una major coincidència dels horaris laboral i escolar.
LA DATA
2014-15 - El curs escolar del 2014-15 serà quan s'acabarà la prova pilot que començarà el curs vinent
LA XIFRA
6 centres escolars són els que participaran en aquesta prova pilot. A part dels cinc gironins, hi ha també el del Papiol
LA FRASE
“La millora dels resultats educatius serà el primer dels elements que se seguiran en el pla”, Albert Bayot, DIRECTOR TERRITORIAL D'ENSENYAMENT
inici
EL PERIODICO. 21.06.12
WERT PORTARÀ AL CONGRÉS LA LLEI DE REFORMA EDUCATIVA DESPRÉS DE L'ESTIU
El ministre promet que discutirà el projecte amb les autonomies i les proveirà d'"eines"
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha anunciat en la sessió de control al Govern al Congrés que portarà a la Cambra un projecte de llei de millora de la qualitat de l'educació, l'anunciada reforma educativa, que es "discutirà abans" amb la comunitat educativa. Wert ha assegurat que es proveirà les comunitats autònomes de les "eines" que permetin als ciutadans accedir a una educació de qualitat i complir a la vegada amb els objectius de dèficit.
Encara que el ministeri no ha aportat dates o terminis, en el seu departament es calcula que el projecte de reforma educativa arribarà després de l'estiu, encara que s'hi treballa des del novembre passat.
APROFITAMENT DE RECURSOS
Wert ha destacat que la reforma, en què treballa des que va arribar al ministeri, va molt més enllà de l'aprofitament de recursos. L'anunci s'ha produït en resposta al portaveu d'Educació del grup socialista, Mario Bedera, el qual li ha preguntat en la sessió de control si considera que el Govern està complint la seva obligació de garantir el dret a una educació de qualitat. Wert ha afirmat que l'Executiu "compleix" amb l'obligació de proporcionar educació de qualitat per a tots, de manera que no es quedi en una "mera declaració retòrica i buida" sinó "efectiva".
EUFEMISMES
El diputat socialista ha acusat el ministre de fer de l'eufemisme un gènere literari, i així anomena centres d'iniciativa social als col·legis concertats; educació diferenciada a la segregació dels nens i les nenes; millora de l'excel·lència a la pujada de taxes i a la reducció de beques; esforç a la retallada d'ajudes; racionalització de la despesa educativa a les retallades, etc.
inici
ARA DIARI. 21.06.12
LA COMUNITAT EDUCATIVA ''SUSPÈN'' RIGAU I LI RECOMANA ''VACANCES INDEFINIDES''
Docents, famílies i estudiants registren a Ensenyament un butlletí de notes a la consellera per criticar les retallades en l'educació pública
Excel·lent en motricitat per la traça que té amb les tisores, però molt deficient en atenció, comunicació i relació amb els companys. Aquestes són algunes de les notes que el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) ha inclòs en el butlletí d'Irene Rigau, que en un acte de protesta contra les retallades ha registrat al departament d'Ensenyament acompanyat d'una gran carbassa, com a mostra de rebuig als canvis que s'aplicaran a partir del setembre. Sindicats, associacions de pares i moviments de renovació pedagògica han reclamat el manteniment
del pressupost en l'educació i han instat Rigau a defensar l'escola pública. Per aconseguir-ho, el MUCE li ha recomanat ''vacances indefinides''.
A dos dies del final de curs, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa ha fet l'últim acte de protesta abans de marxar de vacances, i ha organitzat una junta d'avaluació per avaluar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. La junta ha decidit posar a Rigau un excel·lent en motricitat fina, per l'habilitat que ha demostrat amb les tisores, però, en canvi, li ha posat una qualificació de molt deficient en atenció i comunicació.
El butlletí de notes de Rigau, que el MUCE ha registrat al departament d'Ensenyament al costat d'una gran carbassa, també recollia una falta de respecte a l'escola pública i una fixació en períodes educatius anteriors. Segons la junta d'avaluació, a Rigau no li agrada el color groc i copia àmpliament les mesures de Madrid. Amb aquest recull, el butlletí concloïa que la consellera d'Ensenyament s'ha de relaxar, escoltar i reconsiderar la seva actitud de cara al setembre i per això li recomanava ''vacances indefinides''.
Sindicats, associacions de pares i moviments de renovació pedagògica s'han reunit aquest dimecres per protestar contra les retallades i les mesures que entraran en vigor a partir del curs vinent. Roser Font, d'UGT, ha assegurat que ''suspenen'' la consellera perquè ha apostat per mesures ''en detriment de la qualitat i de l'atenció'' dels alumnes, i ha recalcat el maltractament que ha rebut el personal substitut per no rebre el salari del mes de juliol, veient com canviaven les condicions des de principi de curs, i ha denunciat que l'any vinent no hi haurà ''ni un sol interí'' fent jornades completes i, per tant, ha assenyalat que tindran unes condicions de treball més precàries.
Per la seva banda, Rosa Cañadell, portaveu d'USTEC-STEs, ha assenyalat que no és permissible que ''la màxima responsable de l'educació pública'' no la defensi com cal. Cañadell creu que Rigau enyora ''períodes educatius anteriors'' i per això creu que s'està retornant molts anys enrere. Per aquest motiu, Cañadell li demana reconsiderar la seva actitud per aturar el deteriorament de l'ensenyament públic.
Montse Ros, de CCOO, ha criticat que es repeteixi el 2012 el pressupost del 2006, un fet que ha qualificat de ''retard impressionant'' tenint en compte que a les aules hi ha 200.000 alumnes més que fa sis anys. Per Ros ha quedat demostrat que intentar fer les coses amb pocs diners no funciona, i ha criticat l'augment de les ràtios a les aules, ja que defensa que els 15 MEUR d'estalvi no compensen posar en perill ''la naturalesa del sistema educatiu" i ha assegurat que es transforma ''de comprensiu en segregador i selectiu''.
Per Ros, l'any vinent Rigau ha de potenciar l'escola bressol i no reduir una altra vegada l'assignació als centres, i sobretot ha d'augmentar les places als programes de qualificació professional i fer ''places de veritat'' per cobrir les necessitats dels joves que no tenen feina i no poden tampoc estudiar.
Crítica a les retallades als centres de recursos
Els sindicats han aprofitat l'acte de protesta per denunciar unes noves retallades als centres de recursos que podrien ser al voltant del 10%. Segons Roser Font, d'UGT, es reduiran unes 40 places arreu de Catalunya que afectaran els centres de recursos pedagògics i camps d'aprenentatge. Font ha assegurat que no s'ha rebut comunicació oficial del departament, sinó que tan sols disposen de la informació que se'ls ha facilitat de cada centre, que rep les ordres de cara al curs vinent. En una mateixa línia s'ha posicionat Cañadell, que ho ha qualificat de "molt negatiu", ja que són serveis que es presten als alumnes amb "dificultats" o que tenen algun tipus de disminució o problemes.
inici
ARA DIARI. 21.06.12
WERT ELIMINARÀ LA MEITAT DE BEQUES A SECUNDÀRIA, SEGONS 'EL PERIÓDICO'
La pujada de la nota a sis deixarà sense ajuda 3.000 alumnes de Formació Professional i Batxillerat catalans, segons el diari
La retallada del ministre d'Eduació espanyol, José Ignacio Wert, es traduirà, entre altres mesures, en una retallada de la meitat de les beques a educació secundària segons que ha calculat El Periódico. Això afectarà a uns 3.000 alumnes catalans entre Formació Professional i secundària un cop s'apliqui la decissió de donar l'ajut només als estudiants que superin el sis de nota mitjana.
Els pares, els docents i les entitats educatives consultades pel diari consideren que la mesura castigarà més els cicles formatius.
inici
MATARO RADIO. 21.06.12
LES COOPERATIVES ESCOLARS DE L'ÀNGELA BRANSUELA ENTREGUEN ELS BENEFICIS A ONG'S
CRISTINA SALAD
Dues escoles de Mataró participaran el proper curs en el programa “Emprendre a la meva escola” que promou la Diputació de Barcelona. La iniciativa és pionera i s’emmarca en el projecte “Cultura Emprenedora a l’Escola” impulsat per les Àrees de Desenvolupament Econòmic i Ocupació i de Coneixement i Noves Tecnologies de l’administració provincial. L’objectiu és fomentar l’emprenedoria entre els nens de les escoles. Durant aquest curs 2011-2012, els alumnes de sisè de primària de l’escola Àngela Bransuela i segons el regidor d’Ensenyament, Pere Galbany, l’any vinent el programa s’amplia a 14 municipis de la província de Barcelona i a dos centre de Mataró.
El regidor reitera les seves paraules de fa unes setmanes i té la intenció de propagar aquest projecte a la resta d’escoles de primària de la ciutat i no descarta que en el futur també es pugui realitzar en centres de secundària. Galbany apunta que en un marc econòmic com l’actual, els recursos són limitats, però que cal lluitar per tirar endavant tots aquells projectes que siguin beneficiosos en el camp de l’educació.
El projecte es basa en realitzar un treball real: la creació, organització, gestió i tancament d’una cooperativa de fabricació de productes artesans, la venda en una fira o mercat de la ciutat i la sol•licitud d’un microcrèdit. Els alumnes de sisè de l’Àngela Bransuela van crear tres cooperatives, cadascuna d’elles va elaborar diferents productes que van fabricar i vendre. Ara, els beneficis que han obtingut aniran a tres ONG que els alumnes del centre han escollit. Tal com explica Marina Ribas, presidenta d’una de les cooperatives.
L’acte de cloenda i l’entrega dels beneficis a les tres entitats s’ha fet aquest matí al Tecnocampus.
inici
EL PUNT AVUI. 21.06.12
APRENDRE AMB EL PAISATGE DE L'EMPORDÀ
Els alumnes de P3 a sisè de l'escola del Far d'Empordà han fet un projecte interdisciplinari dedicat al paisatge empordanès
Tot el que han elaborat els alumnes s'exposarà divendres al local social del municipi
JENNIFER OLBRICH
L'escola rural del Far d'Empordà va més enllà de les clàssiques assignatures de matemàtiques o llengües: aquest any els alumnes han après gràcies al paisatge empordanès. Es tracta d'un projecte interdisciplinari que es fa cada any dedicat a un tema diferent i en el qual participen els alumnes des de P3 fins a sisè de primària. “Som una escola rural, per tant sempre procurem fer excursions amb els alumnes i volem que coneguin bé l'entorn i el medi”, explica Rosa Maria Moret, directora del centre. Després d'edicions anteriors dedicades a la llet o a la vida als masos, entre altres, enguany s'han centrat en el paisatge de l'Empordà, a partir d'allò que es pot veure des del mirador de Sant Martí del municipi.
Els alumnes dels diferents cicles educatius han dut a terme activitats com dibuixos del paisatge, recull i estudi de plantes, redaccions i entrevistes sobre temes com ara plantar i conrear, entre moltes altres. Els estudiants de cicle superior han realitzat diversos tallers entre els quals hi ha l'elaboració de sabó, de confitures i de colònia amb plantes procedents de la flora del territori.
A més, han parlat amb experts i a l'abril es van traslladar a Tuixén per visitar el Museu de les Trementinaires i entrevistar l'Emília, l'última trementinaire de la població. El projecte, que ha tingut molta implicació, arribarà divendres a la fase final. A les sis de la tarda s'exposarà tota la feina feta al local social del municipi, amb les plantes medicinals i remeieres com a punt clau. La decoració estarà inspirada en el Museu de les Trementinaires i hi haurà mostres de tot el que els alumnes han elaborat.
inici
ARA DIARI. 21.06.12
ARRIBEN LES VACANCES I L'ARA HA PREPARAT UN QUADERN ESPECIAL 'ARA KIDS'!
Arriben les vacances i l'ARA ha preparat un quadern especial 'Ara Kids' en tapa dura i gran format. El llibre aplega els millors jocs, exercicis i reportatges del suplement infantil. El podeu aconseguir aquest cap de setmana amb l'ARA.
Veure video:
http://www.ara.cat/noticies/vacances-diari_ARA-Ara_Kids_3_722357763.html
inici
EL PUNT AVUI. 21.06.12
OPINIÓ
EXAMINANT
JOSEP MURGADES
Si, per a qui l'ha de passar, tot examen és un tràngol, per a qui l'ha de posar i de corregir no deixa de ser sinó una de tantes obligacions mortificants possibles. Obligació perquè, allò a què no s'hi val, és a emparar-se amb l'ancestral i fal·laç sentència del “ja els suspendrà la vida” per defugir la responsabilitat de discriminar fonamentadament entre mereixedors i desmereixedors. El paper d'Estat (per més que aquest puguis no sentir-lo com a propi), en forma de títol acreditatiu de competència acadèmica, no es pot regalar impunement. Contribuir a devaluar-lo aprovant tothom equivaldria a incrementar la fabricació material de bitllets amb l'estúpida esperança de fer augmentar així la riquesa de la població.
Mortificant, altrament, la tal obligació, perquè, si tota bona classe no és en el fons més que un exercici de trivialització reeixit, trobar-se tot d'una amb bon nombre de papers neguitosament escrits amb la versió més adotzenada i elemental possible d'aquella, aboca el docent ara doblat d'examinador a un comprensible estat de desànim.
Què passa?, es demana llavors aquest. Com és possible tanta davallada de nivell? Qui o què falla tant? No devem estar pitjor que mai? Preguntes totes ben tòpiques. Insidiosament recurrents. Sense resposta parada. Que no haurien d'invalidar tanmateix la fe en el coneixement. En la pertinència de la transmissió d'aquest, començant pel més “tocat”, per l'humanístic.
Tot professor de literatura, al capdavall, frisa per trobar-se, mal sigui a la fi dels seus dies, com el vell Stoner (el protagonista de l'obra de John Williams recentment publicada per Edicions 62): amb un alumnat per al qual els estudis fossin la vida mateixa i no un mitjà específic amb vista a l'únic objectiu de guanyar-se la vida i prou.
Perquè bo és viure'n, de les lletres. Però encara millor és viure-hi.
inici
EL PUNT AVUI. 21.06.12
EL LECTOR ESCRIU
L'ALTRA CARA DE L'OCI EDUCATIU
CARMEN MORÁN / CRISTINA HUETE
Cristòfol Ortolà Ortolà - Federació d'Ensenyament de Catalunya de CCOO - (Barcelona) Vots:+4-10Comentaris(1)
Crec recordar que mai havíem tingut tanta notorietat als mitjans com en aquestes últimes setmanes: es parla del valor pedagògic dels menjadors escolars mentre els empresaris pretenen fer llàstima explicant el deute econòmic que l'Administració té amb ells; tothom parla de les jornades intensives i de l'estalvi que pot suposar per a les famílies, i algunes entitats suposadament sense ànim de lucre expliquen a tort i a dret les bondats de les seves activitats i com les beques que ells ofereixen garanteixen l'accés a aquestes activitats a molts nens i joves de Catalunya.
Però enlloc es parla dels treballadors que fem que tots els espais d'oci educatiu i sociocultural, no només els menjadors escolars, siguin espais amb un innegable valor pedagògic. Ningú diu que, segons com s'implementi la jornada intensiva, l'estalvi econòmic d'algunes famílies es farà a costa del salari i el treball d'uns altres. No és públic que moltes de les empreses i entitats del sector i les patronals que les representen (ACELLEC, AEISC i ACCAC) fa més de 540 dies que estan atrinxerades després de la congelació salarial i la pèrdua de drets laborals.
Durant aquests 540 dies els nostres salaris han estat congelats (cobrem el mateix que el desembre de 2010) i la nostra ja ajustada capacitat adquisitiva ha perdut més d'un 4'5% per la falta d'actualització dels salaris amb l'IPC.
inici
ARA DIARI. 21.06.12
ROSER ROS: "ESCOLTAR UN CONTE ET DÓNA COSES QUE NO TROBES EN UNA PANTALLA"
ParaulaPremi Nacional de cultura 2010 i doctora en pedagogia, Roser Ros i Vilanova (Barcelona, 1950) és fundadora i presidenta de Tantàgora, un espai de creació i de difusió de la literatura catalana escrita i oral
CARME RIERA SANFELIU
Els anys d'explicar contes i ensenyar l'art de narrar-los han modelat a la perfecció l'eina més valuosa de Roser Ros. Amb una veu melosa, manté l'atenció de qui escolta i deixa una idea ben clara: el plaer d'escoltar un conte és tan intens en nens com en adults.
Quina és la feina d'un narrador?
Consisteix a llegir i escoltar molt, digerir-ho i comunicar-ho a través de la paraula viva. Al darrere d'un narrador sempre hi trobaràs un lector que llegeix molt més del que pot explicar i que així s'alimenta de llenguatge i d'imaginari. Gairebé tots els contes orals que recuperem són de finals del segle dinou. La mentalitat ha canviat molt, les històries les recopilaven homes, i molts eren clergues que van dedicar-se a censurar continguts. Una de les nostres responsabilitats ara és buscar moltes versions i acabar creant la nostra. Mai sentiràs dues històries iguals.
Explicar contes és una tradició que sembla llunyana.
És cert que s'ha perdut tal com es feia. Aquí a Catalunya s'ha mantingut amb esforç gràcies a les biblioteques i les escoles, herència de l'època de la República. S'ha reprès la narració per educar futurs lectors, i perquè no es perdi una cultura que ens ha forjat a tots plegats.
On puc anar a escoltar contes?
El lloc amb més experiència a Barcelona és el Harlem Jazz Club. Fa molts anys que programa relats per a adults. Hi ha passat el bo i millor de Barcelona i del món. Aquí hi ha el canvi: mai havíem considerat la narració oral com un espectacle, però l'arribada de narradors de Llatinoamèrica que explicaven contes des de fa temps en fòrums, teatres i places públiques ens en va fer adonar.
¿Potser el vessant més popular de la narració són els monòlegs còmics?
Des del punt de vista d'espectacle, una part de la narració oral se n'ha anat cap al Club de la Comèdia, sí. L'ús de la comunicació oral per riure i passar-ho bé té uns elements estètics molt interessants. El paradigma és l'Eugenio, amb la camisa negra i aquella cara que no diu res... i veus que ha passat una hora i no te n'has adonat. És fantàstic, però la narració oral a la qual jo pertanyo és la que, més enllà del plaer estètic de la paraula, aporta el plaer cognitiu. Intento oferir coneixement i me'n sento responsable.
Com entren els contes en una societat amb tanta tendència a les pantalles?
Nosaltres reivindiquem la paraula calenta, els contes vius. Si pensem en els nens, acostumats a veure dibuixos i pel·lícules, quan hi ha algú que se'ls acosta per explicar-los un conte ho troben tan estrany i exòtic que senten interès. Una pantalla no se't pot posar a la falda, no se t'acosta, no et dóna la mà... Nosaltres fem les històries a mida de l'oient. Les elaborem, fem la nostra pròpia obra d'art i l'oient hi participa. És un dels nostres valors afegits.
¿És més fàcil explicar contes a nens o a adults?
El que explica i el que escolta s'han de comunicar a través de la mirada, i estem massa acostumats a parlar a través de les xarxes, sense veure'ns. Quan mires algú estàs penetrant en la seva intimitat. I l'adult no sempre et dóna permís per entrar-hi. És un joc molt interessant, difícil. Sent dona, és molt més complicat seduir l'atenció dels homes: ells t'escolten amb la mirada a terra.
Amb quin conte et quedes?
La Caputxeta Vermella és amb el que més m'he trencat les banyes. Sempre dic a mestres i pares que no cal córrer per explicar-lo, que tot conte es va crear per acompanyar els individus en un moment concret de la seva vida. Per als més petits, expliqueu El Patufet : el bou se l'empassa però torna a sortir i la mare sempre hi és. Al cap d'uns anys, toquen Les set cabretes i el llop : canviem bou per llop, però són set per repartir la por que fa l'animal, i la mare també dóna protecció. Quan són més grans, passem a Els tres porquets : el mateix escenari, però ara són tres i la mare no hi és, ja es poden defensar sols. És després d'aquest que pot arribar la Caputxeta: una sola persona contra el llop.
Se n'han creat molts finals.
N'hi ha que són molt bèsties. No conec cap mestre ni cap mare que s'hagi atrevit a explicar que el llop se la menja i allà s'acaba la història. És la versió de Charles Perrault, de finals del segle disset, que treballava a la cort i volia demostrar què passava si es desobeïa la mare. Després arriben els germans Grimm i creen la figura del llenyataire, que la salva. I al segle vint Roal Dahl decideix que la Caputxeta és prou autosuficient i que no necessita un home, es treu un revòlver de la lliga, mata el llop i es passeja amb un abric fet amb la seva pell. Ara aquesta versió ja no és correcta, perquè ha matat un animal en perill d'extinció... Així que arriba Greenpeace, i com la castiga? A netejar boscos! Tot conte depèn del seu context.
Més contes cruels: Bambi...
La versió Disney va exagerar molt la relació amb la mare, els trets més ploraners de la història. Sempre podrem trobar violència en els contes, esclar. Molta gent diu: mai explicaria Hansel i Gretel! I jo penso, mira la realitat... Quantes criatures pateixen una situació semblant? Amb la història pots donar consol, perquè veuen que el conte acaba bé.
inici
TOT SANT CUGAT. 21.06.12
ENTREVISTA RAMON PUJOL I MONTSERRAT GARCIA, ORGANITZADORS DE L’ESCOLA D’ESTIU DE MEDICINA INTERNA
“LA FORMACIÓ ÉS FONAMENTAL A LA NOSTRA VIDA”
PERE FERNÁNDEZ
Poble Entre el 20 i el 23 de juny Sant Cugat acull la quarta edició de l’Escola d’Estiu per a residents de Medicina Interna que organitza la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). El Monestir i la Casa de Cultura són els dos espais escollits per l’organització
Abans que m’expliquin en què consisteix l’Escola, crec que pot ser interessant que m’expliquin què és la medicina interna.
Ramon Pujol: La medicina interna va començar amb la medicina hipocràtica. Era l’especialitat mare. Amb el temps van aparèixer les especialitzacions, que van fer que la medicina interna es convertís en una suma de diferents especialitats. Ara, al segle xxi, s’ha tornat al generalisme. Hi continuen havent especialitzacions, però torna a tenir protagonisme el metge generalista, l’internista, que és capaç d’atendre els pacients d’una manera integral i global.
Per tant, l’internista ha de tenir coneixements de totes les especialitats.
Jo sempre dic que l’internista abasta molta amplitud però menys profunditat que l’especialista, mentre que l’especialista abasta molta profunditat en un camp molt estret. Per exemple, és preferible que la gent gran la visiti el metge internista perquè no hagin d’anar a quatre o cinc especialistes diferents. Montserrat Garcia: El pacient rarament té una única cosa, si es mediquen per més d’una pot passar que els fàrmacs que prenen interaccionin entre ells i agreugin la malaltia. En molts casos és important que hi hagi una persona que vegi el pacient transversalment.
Ha quedat clar. Passem a l’Escola. Quina és l’essència d’aquesta Escola d’Estiu?
R. P.: És una activitat que es fa fora de l’hospital, en un lloc que faciliti l’intercanvi d’experiències i la interacció entre els que donen l’ensenyament i els que l’aprenen, i on el resident tingui molt de protagonisme. És una activitat que als joves els agrada molt, perquè no tan sols aprenen, sinó que es coneixen entre ells, fan amistats. Algun s’ha acabat casant i tot!
Avanceu-me alguna cosa del contingut, de les activitats que es faran.
M. G.: Es tracta fonamentalment de parlar del que fem els internistes. Aquí entra la formació específica en temes concrets, però sempre de forma molt interactiva amb els residents. No es tracta de donar xerrades magistrals sinó de comunicar-nos. Es tracten casos clínics, que es discuteixen entre tots. També es tracten temes com l’ètica, la comunicació amb el malalt o la despesa sanitària.
El metge ha d’estar sempre al dia.
Sí, pensa que per nosaltres la formació és fonamental a la nostra vida. No només ensenyem els residents a fer de metges, també els ensenyem com han d’ensenyar. Una de les obligacions dels metges, des d’Hipòcrates, és ensenyar l’art de la medicina. Cada dia aprenem coses noves, sobretot dels pacients.
Cuenca, León, Ronda i la quarta edició, a Sant Cugat. Què té Sant Cugat?
R. P.: Va influir molt el fet que vaig convidar a Sant Cugat els meus companys de junta directiva, quan jo era president de la SEMI. Van quedar maravellats. En les altres edicions sempre s’han buscat llocs amb molts edificis històrics. Es valora molt l’entorn. I aquí l’entorn és fantàstic. Val a dir també que l’Ajuntament ens ha respost molt bé.
Em deia, Ramon, que deixarà la presidència de la Societat Europea de Medicina Interna organitzant un Congrés Europeu a Madrid.
Em fa molta il·lusió. Aquests congressos es fan cada dos anys en algun país d’Europa, i en aquest cas es farà a Madrid. Jo sóc un europeista convençut i tinc aquest somni de poder fer un perfil de l’internista europeu ideal. Però ara encara estem molt lluny d’això. | |
